En Francesc Marco, un jove historiador titulat a la Universitat Rovira i Virgili, acaba de publicar el llibre Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català (Barcelona: Editorial Base, 2014). Està prologat per l'incombustible Jordi Manent. Aquí en teniu una descripció i aquí un breu tràiler sobre el llibre.
En Marco el conec perquè vaig tindre sa germana d'alumna a la universitat. I no m'erro si dic que, si el país ha tirat endavant, en èpoques de bonança però sobretot en èpoques fumudes, és gràcies a l'empenta de milers i milers de marcos (i manents, i guardioles, i poseu-hi els noms que calgui, des d'activistes culturals fins a sindicalistes, passant per líders veïnals i periodistes). Són gent anònima que no ha defallit mai a l'hora de construir una societat millor. És l'exèrcit de què parlava en Titot al Concert per la Llibertat del Camp Nou (juny del 2013): mestres, metges, investigadors, gent de la cultura...
Dic això perquè el llibre parla, evidentment, sobre aquesta entitat que ha treballat en defensa de la llengua. Però també es pot interpretar com una petita radiografia sobre com és la nostra societat: sempre activa, sempre amb voluntat de millorar el país. Podem dir que hi ha un fil conductor entre la Plataforma per la Llengua i altres fenòmens com Càritas, la Marató de TV3 (en la qual col·laboren des de penyes ciclistes a colles geganteres passant per associacions veïnals i associacions de dones), la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (l'única que ha sabut plantar cara a l'establishment xuclador), Som Escola, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, el col·lectiu Contrastant, l'Associació d'Amics de la Bressola (que ajuda al manteniment de les escoles catalanes a la Catalunya Nord), Softcatalà (sense els quals potser el català no estaria tan bé en el món informàtic i internètic) o Acció per la Democràcia (que fan una proposta de nova llei electoral). Són mostres de l'activisme social, que treballen per a millorar la realitat, sempre de manera altruista... La Plataforma per la Llengua és només una petita joia d'una gran corona que és Catalunya plena d'altres petites joies. Per això som on som com a país malgrat totes les adversitats que ens han posat els poderosos. Per gent com la de la Plataforma per la Llengua, en Marco i per milers i milers de persones com tu (sí, com tu) que aixequen el país cada dia.
